jueves, abril 06, 2006

Des de l'Àrtic, amb amor (clica a la website oficial)

Who the fuck are Arctic Monkeys??

És cert que fa unes setmanes parlàvem de la manca que hi havia avui en dia de bandes que sonessin diferents, de la dificultat per trobar un grup que toqués com encara ningú ho havia fet, però com ja vam apuntar, de tant en tant el mercat musical ens dóna a conèixer grups com Artic Monkeys.

Cap dels integrants d’aquest grup de joves originaris de Sheffield (Anglaterra) tenen més de 19 anys. Tampoc tenen més d’un disc al mercat i fa uns mesos ni tenien discogràfica, però el seu primer disc Whatever People Say I'm, That's What I'm Not és el disc de debut més venut de la història de la música britànica, per davant dels Rolling Stones o Oasis. A més a més, la banda acaba d’anunciar la seva gira europea, que inclou un concert a Barcelona, concretament a la sala Razzmatazz dia 17 de maig.

Alguns diuen que els Artic Monkeys no són més que una còpia més fresca dels Strokes, però la seva música va una passa més enllà. La veu peculiar quasi afònica d’Alex Turner, els ritmes frenètics però no atropellats de la bateria o els acords contundents del baix són algunes de les característiques del so de la banda. Un so influenciat per grups com els White Stripes o The Hives, però amb un punt novedós. Les seves lletres parlen de problemes juvenils, de marxes i de noies, de la identitat, del futur, dels records. Lletres que són quotidianes, properes per a molts joves i reflex per a generacions més grans del que han viscut. Els de Sheffield aposten per un so compacte, sense que cap dels elements de la banda destaqui per sobre dels altres. El seu disc mescla elements del pop, el rock o l’ska, sempre amb la marca d’un grup que ha demostrat una maduresa gairebé inaudita tant per l’edat que ells tenen, com pel temps que porten tocant.

Encara no sabem què passarà d’ara endavant amb el grup, però el que sí podem dir és que de moment han aconseguit despertar a un públic amb ganes de sentir música nova i sacsejar les llistes musicals de gairebé mig món i tot això, amb només uns mesos. El futur és més que prometedor.

Marta, avui d'entesa!