Tirant del bagul dels records

Durant els pròxims quatre mesos Barcelona serà l’escenari on actuaran alguns dels grups més destacats del panorama rock, heavy i pop de les dècades dels anys 60 als 80. Fa una setmana l’únic supervivent de la banda de rock americana The Ramones, Franky Ramone, actuava a la sala Sidecar, però els Ramones no han estat ni seran els únics que ho faran. Iron Maiden, The Who, referent del moviment mod o els autors de “Hotel California”, The Eagles, són alguns dels grups que actuaran pròximament a la Ciutat Comtal. Però per què aquesta tornada dels clàssics?

Diuen que la música, igual que la moda va per cicles i que tot el que s’està fent avui ja s’havia fet abans. Sovint es critica la dificultat que hi ha per trobar grups que aportin una pinzellada diferent a un panorama musical heterogeni. Però, diuen els crítics experts, que molt de tant en tant sorgeixen grups com Coldplay, que aconsegueixen desmarcar-se i trobar un so propi, lluny de ser revolucionari, però almenys distint.

Els grups d’avui en dia ja no aconsegueixen facturar el volum de vendes d’abans; la pirateria o fins i tot el fet que la majoria de grups sonin igual, fa que el mercat hagi de recórrer a les bandes que en el passat van marcar un punt diferent en la música, per tal d’augmentar els seus ingressos. Així doncs des del mercat se’ns satura amb recopilacions, remasteritzacions, edicions amb llibres o dvd’s, que no són més que intents per compensar el dèficit que actualment pateix el sector de la música. Per això tiren del bagul dels records d’una època en què tot sonava a nou, estrany i diferent. I amb els concerts passa el mateix. Als cartells dels festivals, per exemple, hi apareixen els grups més de moda, al costat de les estrelles del passat, i Barcelona no n’és una excepció.

Sembla que la majoria dels grups d’avui en dia no convoquen el públic suficient com per fer rentables les actuacions i les sales de festa opten per bandes que en el passat van ser punteres i que encara avui atreu a tot un públic de diverses generacions que té aquell regust que temps passats sempre foren més bons.

Marta, avui de periodista musical