A la Vila del Pingüí!

La vida estudiante es la vida mejor…sin trabajar, sin trabajar, sin estudiar, sin estudiar…coooon la botella de ron!
-(véase canción pirata popular)-

Ja fa un any i poc que soc fora de casa; un any i pico de festes, de dormir tota sola (tota sola?), de cuinar, de bugades, d’anar a comprar a Alcampo i no només per preparar la típica festa! Un any i pico d’aprendre que es pot ficar i no al programa quatre de la rentadora, d’obligar-te tu mateix a posar-te a estudiar, a canviar els llençols no només quan hi caigui menjar, un any de compartir tot això amb gairebé dos mil persones més que com jo, també estan a la Vila. I bé, de compartir això amb tots els estudiants exiliats de la “casa familiar”!.

Aquest, és un homenatge a tots els estudiants que dia a dia sobreviuen amb dietes sospitosament equilibrades! Estem en un limbo entre viure amb els pares i la vida real. No m’imagin vivint a un pis de veritat fent tot el que faig ara, crec que tot això m’està permés per ser estudiant!! És com un estat d’excepció!

A la meva gelera hi ha un cartró de llet, un enciam, dues taronges, un brik de nata líquida (tranquils, que l’he encetat avui!), un pot de philadelphia, paté picant de Mallorca, dues botelles d’aigua, un tros de sobrassada, i tres ous...i quins ous! La vida universitària a vegades és buida, com la meva gelera, me pensava que seria més rollo Cuéntame cómo pasó! Corrent davant els grisos, manifestant-me, bla bla bla....més hippi-socialisme.

A vegades és massa agitada, o té punts dolços que no t’esperes, com quan qualcú apareix a casa teva tapant-te els ulls i regalant-te un ou Kinder! Però sobretot, és rara i això és el que més m’agrada! Combines ingredients i dates de caducitat no gaire recomanables, i normalment, amb algun que altre susto, te'n acabes surtint...

Visca la meva gelera, i la meva vida! I aquest és el meu homenatge a tots els fills de cuina x solters que mai segueixen una recepta 100% al peu de la lletra! Què ningú ens feia capaços d’aguantar dos dies seguits i aquí estem, donant la bara...

Pensant que més he de comprar. Ha vengut un amic a berenar i m'ha saquejat els tallarins que tenia preparats per sopar...En fi, és el preu que pagues per tenir vida social!!

Marta...avui recapacitant dels mesos i els tickets viscuts!