The Sunday Drivers: de les murades toledanes a l'èxit dels escenaris nacionals (clika-hi)
Crònica del concert dels Sunday Drivers a Palma de Mallorca, 22/4/05 - Sala Casino Royale, Gomila
I per fi, passats deu minuts de les dues, els components dels Sunday Drivers van deixar la seva beguda i el seu seient a la barra del bar per tal de dirigir-se a l’escenari. Començava el concert amb un més que potent “I ain’t down” que feia que els fans de les primeres fileres tararegessin la tornada amb el cantant. El públic poc a poc es va començar a amollar.
.Miguel (baix) i Jero (cantant)
Pareixia que el nou disc estava superant les reticències de molts. Temes com “All is good around me” feien ballar a la gent, qui envoltada pel fumeral de la sala i beguda en mà comentaven que “valia la pena haver pagat”. I és que el preu era de 15€ i tenint en compte que no eren grups amb un important renom, moltes persones ho van trobar una mica excessiu, tot i que després pareixia que es veia recompensat.
El concert havia començat molt abans, al voltant de les 12:30, amb l’actuació prèvia dels Budapest, teloners dels Sunday Drivers. La banda britànica va sortir a l’escenari a presentar el seu nou disc <<Head towards the dawn>>. Melodies senzilles però contundents, lletres extretes de vivències personals, una forta cohesió interna i la veu del carismàtic John Garrison, van aconseguir despertar l’entusiasme d’un públic que si més no, els desconeixia.
L’actuació dels britànics va durar poc més d’una hora. El seu repertori es va centrar sobretot en el darrer disc, recuperant però algun tema dels seus primers èxits, cosa que els seus fans van apreciar. Budapest va acomiadar-se del públic amb un hit del primer disc "Censored Memories" on Garrison va fer gala de les seves grans qualitats com a intèrpret, deixant en un evident segon pla a la resta del grup. Els assistents, una mica adormits i cansats del pop melòdic dels anglesos, van agrair aquesta injecció de vitalitat.
La formació al complet de Budapest
A la sala Casino Royale, aquella amb les parets pintades de vermell, els focus de colors i sofàs i divans per tot arreu, cridava l’atenció la imatge d’un al·lot assegut a un sofà a un costat de la sala. Seia tot sol i amb un raig de llum enfocant-lo només a ell, amb la música quasi sedant dels Budapest i debatent-se entre la son i el cansament. Supòs que Garrison i els seus col·legues van veure que ja era hora de plegar i van agrair l’acollida del públic mallorquí.
La sorpresa va ser comprovar que la trentena de persones que feia una estona estaven fent cua a la porta del Casino Royale abans de començar, s’havia triplicat aquí, a la sala. El fet que quasi no hi hagués publicitat sobre el concert i l’hora a la que estava previst que comencés, les 12:30, feia pensar que aquella trentena inicial serien els únics en assistir al concert. Però poc a poc i en qüestió d’una hora les entrades es van exhaurir. I és que el públic mallorquí ja tenia ganes de tornar a veure els Sunday Drivers i Budapest en concert.
Els “conductors domingueros” estan de gira nacional per presentar el seu tercer i darrer disc: "Little Heart Attacks". Un disc molt més madur que els anteriors i també més atrevit, on es noten molt les aportacions dels instruments de metall (l’únic detall que s’enyora durant el directe). Pareix que aquest tercer disc ha de ser el que consolidi al grup toledà com un dels grans del panorama nacional. Prova d’això és el fet que la revista de música Mondosonoro no ha dubtat en qualificar-lo com el millor disc de l’any 2004. Els Sundays aposten per un so molt més mixt que beu de les influències del pop més britànic, The Beatles als Ocean Colour Scene, fins al folk rock americà.
Un disc que si més no, va aconseguir entusiasmar al públic mallorquí, sobretot quan els toledans van tocar els primers acords del nou single “On my mind”. La temperatura de la sala augmentava considerablement mentre el públic corejava “on my mind there’s a thing that I can’t explain”. Jero i la resta es van entregar totalment, oferint moments molt divertits, sobretot Miguel, qui fou “piropejat” per un grup d’al·lotes diverses vegades! La peça ja feia estona que s’havia acabat i el públic seguia demanant un bis, així que els nois van pujar de nou per interpretar el tema “Little Heart Attacks” que s’ha convertit en el seu “Hey Jude!” particular.
Poc s’imaginaven aquells amics que el projecte llençat l’any 2000 entre rialles i copes a un bar de Toledo, esdevindria el que avui suposen els Sunday Drivers. Els artífexs d’aquesta unió foren sobretot Jero Romero, veu i guitarra acústica i Miguel de Lucas, baixista. La resta dels components, Fausto Pérez a la guitarra, Carlos Pinto a la bateria i Julián Maeso als teclats, són també de Toledo i part de la colla. Aquests nois no dubten en restar importància a l’èxit que estan tenint, tal i com declara Miguel: “Simplement ahir no ens coneixia ningú i avui no ens coneix quasi ningú! És èxit depenent del costat en que ho miris. (riuen)”.
La imatge dels músics abandonant un per un l’escenari mentre només quedaven Carlos a la bateria i Miguel amb la pandereta, és un final més que adient al gran concert que han ofert els Sunday Drivers. Tota una lliçó de bona música, per part d’una banda que ben segur donarà molt a parlar...
Marta
posted by Marta Surfer at 3:13 PM
9 Comments:
Realment va ser un concert espectacular!! Des d'aquí faig una crida al baixista,Miguel, per si se vol casar amb jo!!! jajaja.
Van sonar molt bé, tenguent en compte l'acústica del local i tot! I se van entregar des d'un bon principi a un públic mig adormit, aconseguint reanimar-lo de nou!
Esperam que tornin aviat!
4:49 PM
Hi, Thank you making a return visit to my blog all the way from Barcelona.
I have been curious about Barcelona ever since playing the part of Larry in Stephen Sondheim's Company a few years ago - Barcelona is mentioned in one of the songs.
I am by profession a transportation research scientist with an extensive background in peer-reviewed publications. A neck injury has kept me from working for the past year and so I have been blogging, mostly comedy and fun things, to keep my spirits up while the doctors try to figure things out.
I have found it fun to use the next blog feature of Google's blogger to find new and interesting blogs and I sometimes take a chance and leave a short message even when they do not seem to know English.
This hearkens back to the days of short wave radio popularity when people who would pick up and identify a short wave broadcast would ask the person for their address and get a QLS card in return. This way is much faster and less costly as the internet is free.
Good luck with Journalism. One of my cousins is studying that in europe now and is enjoying it.
Bye for now.
Peter
5:03 PM
Ey martita!!!! Muy buena critica!!! Veo que tienes madera de periodista!!
Muy buena la reconstrucción de los hechos y el vocabulario molt be!! No pude ir, si llego a saber que vas.... Bueno espero que te vaya todo bien en esto del periodismo, que por el momento apostaria que si;) un besoteee.
Y ya sabes.... cuando quieras hacernos una entrevista a dropout..... encantados, jejej. byyeee
9:00 PM
Wooo, ja tenim una futura periodista!! fins i tot m'a fet sentir q jo era dins
es concert escoltant-lo :P
7:50 AM
By the way, Unfortunately I cannot actually read your blog. My foreign language skills are limited to Latin.
Sorry!
Peter
5:16 PM
I should have said Non-English - Sorry!!! So American-centric!
Peter
5:17 PM
gran crítica marta, havia d'haver estat allà per escoltarho amb tu, pero m'has fet pensar que hi era mentre ho llegia. una besada forta
7:27 PM
HEyyyyyyyyyyyyyyyyy
Jo també hi va esser i efectivament el concert va ser molt bo.
Enhorabona per la critica del concert és molt bona.
...on my mind, on my mind....
6:25 PM
quiero k los domingueros vengan otra vez!!no los pude ir a ver i parece que nadie los aclama para que vengan a mallorca!no pot ser!!
no se si alguien me leera porque ya hace de esta cronica pero si tengo suerte que se unan conmigo para que vengan!
besos!
12:15 PM
Publicar un comentario en la entrada
<< Home