L'art, la publicitat, nosaltres i la fotografia

Què és l’art??

Tenc dues respostes que m’han servit per respondre a tal bohèmia pregunta.

1) Art és tot; qualsevol cosa és art. La publicitat, els quadres, un somriure, un dibuix mal fet en un cantó d’un paper, el moviment, tot en el seu sentit més ampli.
2) La publicitat per exemple, no és art. L’art no entén d’economia ni de mitjans. És qualque cosa capaç de transmetre’ns un missatge o fer-nos sentir alguna cosa. Però ni de bon tros tot és art.

Jo no soc una gran divagadora ni entesa sobre aquests temes, per això teniu el blog de n’Alba on hi comenta obres d’art, des de la perspectiva d’algú que en sap. El que sí sóc és observadora i curiosa. M’agrada experimentar i conèixer, que m’arrosseguin fins a un museu i m’expliquin, que me duguin a un concert d’un grup fins ara desconegut per mi. Les ànsies de conèixer no s’haurien d’esgotar mai. La curiositat manté bona part del meu esperit viu, m’aixeca, em mou, m’atabala, m’estressa, me motiva...


Una de les primeres fotos de la sessió...tot nervis

Volia escriure aquest post per diverses raons. Una d’elles és perquè darrerament he sentit diverses vegades la pregunta inicial sobre si tot era o no era art.

- Parèntesi: un anunci de BMW amb una ma fora d’una finestreta, amb una música adient (concretament la cançó “Lauren’s walking”) i un gran muntatge és art?? I l’anunci de Colón d’una dona futurista vestida hortera a més no poder, en un viatge al futur, és art?? Llavors l’art depèn de la capacitat de desemborsar diners del producte?? Per fer art s’han de tenir diners? –

El que més m’agrada de l’art, sigui en la vessant que sigui, és la capacitat de commoure que té.

He de dir que aquests dies fent aquestes fotos amb uns amics que estudien disseny, vaig, i supòs que els meus companys també, gaudir molt.


Totes les històries que hi puguis veure, seran les reals

Jo, que ja vos he dit que no soc una entesa, vos he de dir que algunes de les fotos que hi ha aquí penjades donen molt de joc per imaginar certes històries, posar noms, situacions i conflictes entre els personatges; entre uns personatges que estan quiets, plasmats sobre paper, però que igualment tenen vida darrera la nineta dels teus ulls.

Només estan posades algunes de les que vam tirar, però si poséssim la col·lecció sencera, serieu capaços d’explicar una història de desenganys, de gelosies, d’amistat, etc, només jugant amb les expressions de la cara o la posició gens equívoca d’una ma.
M’ha impressionat molt ser capaç de transmetre, junt amb els meus companys, unes històries que ni de bon tros eren reals, uns sentiments que ni existien...una grata experiència!!

No sé si això és art, però havia d’ensenyar al “món” lo que quatre estudiants perturbats han sigut capaços de fer! Cert que tenen problemes d’”aire”, de lluminositat, etc, però trob que ja estan prou bé pel temps que fa que fan això.

En el moment d’ensenyar-les als companys vaig passar molta vergonya, però només va durar uns instants, perquè vaig comprendre que la gent no se les mirava com “les meves companyes de classe en top-less!” sinó que hi veia una composició que perdia els possessius, meva, meu...per passar a ser tot ú.

És una divagació molt psicotròpica, ho sé! Però tant l’altra amiga com jo, coincidim a remarcar lo positiu de la sessió. Prens consciència del que el teu cos és capaç de transmetre si tu ets el primer en imaginar-t’ho! L’expressivitat i l’espontaneïtat van estar presents al llarg de tota la sessió; moltes fotos van ser ideades abans de tirar-les, però moltes d’altres també van sorgir al moment, entre rialles i situacions divertides.

Res més, només deixar-vos quatre reflexions per a pensar, sobre l’art i tot això, ja sabeu! I com que el blog és meu, idò algun dia hi havia de ficar alguna cosa sobre les meves paranoies psicotròpiques! I aquí estan.

Des d’aquí recoman a tothom que tengui oportunitat que visqui aquesta experiència! Te sents molt bé amb tu mateix, descobrint facetes que fins ara pensàvem ocultes!


Una de les fotos fruit dels nervis i les rialles

Cuidau-vos molt i bones ones!!

Marta, avui de musa