El surf i els mitjans de comunicació (clika-hi )

El surf...

Poc queda ja d'aquella imatge del surfista solitari, aquell qui espera les ones i entén les senyals que "la mare naturalesa" li llença. Una platja deserta, una sèrie perfecte d'ones caient una rera l'altre, un coco i amb una mica de sort una guitarra i un amic.

No, això ja no és així, crec que ja fa temps que les coses estan canviant. Cada vegada queden menys reductes que es corresponguin amb aquelles imatges de la pel·lícula "The Endless Summer". Vivim en un món que avança amb passes gegants cap a la globalització, un món massificat on la solitud queda reduïda a l'espai que siguis capaç de trobar dins teu. I el surf no és una excepció.

El surf ha viscut tota una sèrie de canvis en els darrers anys de la mà dels mitjans de comunicació, i com a projecte de surfista i periodista que sóc, he trobat interessant per comentar.

Crec que el surf i els mitjans estan relacionats en dos aspectes molt clars; per una banda tenim que el "surf" està de moda, l'estètica surfer, el "rollo" i tot això s'està fomentant des de sèries de televisió fins a anuncis de Tommy Hilfiguer. La imatge d'aquell ros californià amb banyadors llargs, camises florejades...una imatge que ha estat (i està essent) més que explotada. Si vos fixau, segur que trobareu algun personatge que s'adeqüi al perfil "del surfer passota" en qualsevol série q mireu! ( a no ser que sigui Al filo de lo imposible o algo així!)

Així que tenim una moda i bastant forta; les tendes de roba, els preus d'aquestes per cert, també és exagerat pagar 80 euros per una camiseta Quicksilver...Que a mi ja m'agradaria tenir diners per poder vestir de surfer, però no pot ser! Pagar aquestes peles per només la marca, crec que s'estan "flipant" una mica. Tenim tota l'estètica fomentada pels mitjans de comunicació; pel·lícules, series, anuncis...això se tradueix en beneficis. Eyy!! Anem a fer del surf una moda i treure'n diners d'això! Uh si els deus polinesios, que feien surf amb els seus súbdits, alcessin el cap...

Estem perdent l'essència del surf?? On queden els souls surfers? Aquells fanàtics del longboard, de l'escarabat descapotable i la cinta mitja destruïda de Chris Isaak, s'estaran mossegant les ungles en veure fotografies seves estampades a camisetes del Bershka...

.
Cartell d'una de les primeres pel·lícules de surf

O potser no? Això li fa algun bé a l'esport? Reflexió personal de cadascú de vosaltres, jo tenc la meva molt clara!

Però siguem conseqüents i una mica objectius, anem a rompre una llança en favor dels mitjans, no oblidem que un percentatge de mi és periodista -projecte-!
Els mitjans no només han fomentat una moda i indirectament una aglomeració de "ninets" que ara volen ser surfers, una dèria malaltíssa de lo q "mola i lo q no" i una proliferació de tòpics i clixés envers la gent de la mar. Surfer rastas = porreta tonto / surfer rubio pel curt = llest, guapo i capità de l'equip de rugby de l'institut / surfer moreno = interessant i desconegut fins ara, q la cheerleader s'ha enamorat d'ell / finalment surfera tia= passa del guaperas de turno i al final se'l pilla i li ensenya a fer surf.


jajajja, val, aquesta divagació és fruit de tantes reposicions dels "Vigilantes de la playa", no m'ho tengueu en compte.

.
Aquellos maravillosos años...¿?

Ara seriosament, les telecomuicacions han suposat una revolució en la manera d'entendre el surf. Avui en dia és molt més difícil trobar aquella imatge del surfer aïllat, del lonely...

El surf i els mitjans de comunicació pareixien dos móns incompatibles, però no ho són. Un exemple mateix és el fet dels sms; quan hi ha bones condicions, sigui vent, ones...es dispara una xarxa no formal de comunicacions entre els surfistes. Missatges com "Son Serra. Tamanyón, poca gent. Glassy, vina!" apareixen frenètics als mòbils de la gent. Aquests però, són missatges que només reben uns quants afortunats, els amics, perquè encara continua aquella essència de la solitud, aquell lema de "al surf, com menys siguem, més riurem" així que confiar-li a tothom que hi ha un bon parte, tampoc no se fa!! Que seran surfers, però no tontos!!!

De totes maneres sí que s'ha produït una democratització de la informació. Potser lo dels mòbils queda reduït entre els grupets d'amics, però en els darrers anys ha surgit un nou fenomen que està a l'abast de tothom, tengui o no amics. Se tracta de les pàgines web, portals com http://www.mallorcaviento.com http://www.spainkiters.com, http://www.fuertetubos.com són pàgines webs que inclouen càmeres situades a les platges d'interès amb la possibilitat de consultar-les al moment; amb el conseqüent estalvi de benzina i temps si veus que ja no cal pujar o sí que cal. També estacions metereològiques digitals, situades a les zones de més interès...I a més, solen tenir fòrums on els surfistes, kitesurfistes, windsurfistes...comparteixen experiències, intercanvien materials, demanen dubtes...

A tot això hi estan molt d'acord sobretot els "novatos" perquè veuen en aquests portals la oportunitat d'entrar en una comunitat una mica tancada, gelosa del seu espai. També poden demanar opinions de la gent que més en sap, dubtes...I consultar els llocs on anar.

Aquest darrer fet ja és un que no agrada tant a la gent que ja en sap. Pensau que amb aquesta democratització de la informació que fins ara se passava de boca en boca (només queden uns quants spots o llocs on només hi van els quatre de sempre), s'ha produït una massificació de les platges que no és gens bona i sobretot, el "novato" sap de l'existència de les platges on van els que ja en saben, tot i que no siguin platges recomanables per ell. Amb això el que vull dir és que per exemple amb el flysurf, hi ha platges que van molt bé per aprendre perquè són llarges costes, sense gent, sense pedres, i d'altres que ja n'has de saber per poder surfejar allà. Doncs amb tota la informació i la gent que xerra, els "novatos" van allà on van la resta i llavors, venen generalment els problemes.

A vegades és un error posar tanta informació al servei de gent que encara no ha superat uns passos determinats.

Així que en aquest cas tenim un argument pro mitjans i un en contra. La facilitat, l'estalvi de temps, la comoditat, la seguretat i el poder que te donen les eines de les telecomunicacions versus la massificació de les platges, el perill de tanta informació "suelta"...Però almanco crec que hem de ser conscients de que no tot és ni tan bo ni tan dolent. No podem tancar la porta a aquesta nova realitat canviant, perquè també ens va bé, però en certa manera tampoc hem de deixar de buscar la imatge de la solitud.

Deix oberta aquesta porta a la reflexió de cadascú, gent i no de la mar, que m'interessen les opinions de la gent que està "dins" tot això, però també de la gent que ho veu des de fora. Jo, mentrestant, m'allunyaré d'aquest ordenador, me perdré en una platja amb sèries perfectes una rera l'altra, amb un coco, una guitarra i amb una mica de sort, alguns amics.

Bons vent i bones ones (tot per separat!!)

Marta (¿Has escuchado la radio? Ya no ponen nuestra canción...LHR)